El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial avaluarà en la seva sessió de finals del mes de novembre la candidatura de la pedra seca per a ser inscrita a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La nominació multinacional va ser presentada per Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa. A Espanya estan representades les comunitats autònomes de: Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Catalunya, Extremadura, Galícia i València.

L’art de la pedra seca combina una sèrie de coneixements i tècniques tradicionals per fer construccions de diferents tipus. Es caracteritza principalment perquè no s’utilitza cap element de cohesió, les estructures s’aconsegueixen gràcies a l’acurada selecció i col·locació de pedres una sobre l’altra. Es considera que aquestes construccions han estat de gran importància en la prevenció d’inundacions, esllavissades, desbordaments i altres fenòmens, també han estat fonamentals en la millora de la biodiversitat, ja que creen condicions apropiades per a l’agricultura.

Si bé la candidatura va ser presentada pels països esmentats, també la trobem en molts altres llocs, ha estat una pràctica mil·lenària arreu del món. Els portadors d’aquests coneixements i tècniques són generalment comunitats rurals que realitzen i mantenen estructures de pedra seca com a part dels seus cicles agrícoles, les pedres s’obtenen quan netegen els camps per al cultiu, és a dir que s’aconsegueixen localment.

A més de la importància de la pedra seca com a element de sostenibilitat de l’espai rural, el procés de construcció d’una estructura contribueix significativament a la cohesió social, ja que requereix d’un treball col·lectiu i coordinat de les comunitats portadores.

 

© Grup Barracaire de Montroig del Camp, 2010
Un grup de voluntaris liderats per l’expert en pedra seca Albert Gavaldà que restaura la cabana ‘Ventanes’, situada a Mont-Roig del Camp (Catalunya).