El Nadal és la forma cristiana de celebrar el solstici d’hivern, però a Catalunya també es mantenen vives altres maneres de celebrar aquest esdeveniment astronòmic que, a l’hemisferi nord, marca l’inici de l’allargament de les hores de sol i d’un nou cicle anual. Dues d’aquestes pràctiques són la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, i el Foc de Nuet de Vallcebre, recollides en l’inventari del patrimoni cultural immaterial del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La Fia-faia se celebra el 24 de desembre quan es pon el Sol, moment en què un grup de persones encendrà les seves faies o torxes en un punt determinat de la muntanya i iniciarà un recorregut de baixada fins a la plaça del poble. Allà, altres persones de totes les edats estan esperant amb les seves faies a punt d’encendre. Les faies enceses que baixen de la muntanya encendran les altres faies i totes aniran cremant fins apagar-se. Les faies s’elaboren unes setmanes abans amb una herba que té el nom científic de Cephalaria leucantha. A Sant Julià de Cerdanyola, la faia porta un pal o tronc a dins, al voltant del qual es lliga l’herba, mentre que a Bagà tota la faia és només d’herba.

El Foc de Nuet és una gran foguera que s’encén el 24 de desembre quan es fa fosc, al voltant de la qual, acabada la Missa del Gall, la població de Vallcebre es reuneix per a compartir un plat d’escudella de blat de moro escairat, un plat característic d’aquesta contrada.

Malgrat el despoblament que pateix el món rural, especialment a les zones de muntanya, aquestes pràctiques es mantenen vives gràcies a la voluntat de la comunitat i continuen tenint un funció destacada com a element de cohesió social.